Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra, exemple de treball grupal en l’acolliment a migrants

Les nombroses delegacions que Càritas articula en el mapa diocesà català des d’un punt de vista interparroquial o arxiprestal treballen a temps real amb dades que posen en relleu, comparativament, l’estat actual de la immigració. A Igualada, per exemple, hi ha Càritas Interparroquial Anoia-Segarra, creada el 1981, per la qual van passar l’any passat un total de 593 persones d’altres països, sense documentació i necessitades d’ajuda. Una dada poblacional que pot arribar a representar un “viu reflex, proporcionalment parlant, del que passa en territoris com el català”, on, per a la seva educadora social, Josefina Quintana, el fenomen de la migració mal gestionada té un gran enemic, és a dir, la tasca executada per entitats com la que representa.

Tant Quintana com Elisabet Pérez, treballadora social d’aquest espai, expliquen que només són dues formigues en un formiguer de grans dimensions que ha arribat a consolidar una manera de fer pròpia gràcies a l’ajuda rebuda, sobretot, per l’exèrcit de voluntaris que omplen les Càritas arxiprestals. “Aquests últims mesos hem notat una minva de població nord-africana (principalment, del Marroc), i un creixement, en canvi, de sud-americans, sobretot de Colòmbia“, sostenen. Però això no canvia res: “Ajudem a tothom sense papers —precisen—, i oferim la nostra millor versió per canviar-los una mica més la vida”.

Totes dues s’han atrevit a fer un pas més i, aquest dimarts, presentaran en públic (a les 19:30 hores, a la parròquia de Santa Maria) aquestes dades i els elements que més destaquen de la “crítica situació social” que, com opinen, condiciona bona part dels països d’Europa en ple segle XXI. Però no ho faran soles: “Ens acompanyarà un testimoni que ha viscut a les seves carns el fet d’haver-se de traslladar per necessitat, del Marroc a Espanya, per superar les enormes adversitats en què vivia immers”. Aquest jove, un any i mig després de ser a Catalunya, ha pogut trobar oportunitats, cursos i camins de millora vital. “Com ha viscut ell, hi ha possibilitat de créixer i de no rendir-se, i Càritas, aquí, juga un paper determinant”, assenyalen.

En el marc de la conferència que portarà per títol “El repte en l’acollida a migrants a casa nostra“, Quintana i Pérez s’han preparat una al·locució que bascularà entre la plasmació de xifres reals i la necessitat de continuar fent pedagogia sobre aquest mal endèmic de les societats avançades: “Cal remar cap a la bona direcció, i des del nostre arxiprestat ho fem”, coincideixen a dir. Una acció, la de remar, que es topa, malauradament, amb mesures polítiques “que no caminen al mateix ritme” i amb l’existència —encara— de naufragis de migrants gairebé setmanals.