Càritas davant el Coronavirus
Gràcies per ajudar-nos a pal·liar les conseqüències socials i econòmiques que aquesta crisi continua generant al nostre país i als països més empobrits.
Un any després
De la crisi sanitària global a l’explosió de la solidaritat.
No tenim paraules per expressar el desconsol davant la pèrdua de vides humanes i les terribles situacions de malaltia que s’estan vivint com a resultat de la pandèmia; gairebé 14 milions de persones contagiades al món i més de 2,5 milions de persones mortes.
Una realitat que a l’Estat s’ha arribat a més de 3 milions de persones contagiades i gairebé 70.000 persones mortes des que es declarés la pandèmia el març del 2020. Són xifres insuportables amb una tragèdia individual darrere de cada número.
La solidaritat dels nostres donants i col·laboradors ens ha permès continuar estant a prop de les persones més desafavorides en un context d’emergència sanitària. Aquest compromís ens ha permès enfortir els nostres programes d’atenció i reinventar-nos per continuar estant a prop dels que més ho necessiten. Hem sentit clarament com cada gest, per petit que sigui, explica.
Les nostres prioritats en aquesta emergència.
Mantenir el suport a les famílies amb què estàvem ja treballant, i la situació del qual s’ha agreujat amb aquesta crisi.
Acompanyar les famílies que estan acudint per primera vegada a causa de la precarietat sobrevinguda davant d’aquesta realitat.
Adaptar l’acció de voluntaris i contractats a la nova situació imposada pel distanciament social per garantir l’acompanyament de les persones que demanen el suport de Càritas.
Recursos invertits
Situació de partida
I reptes que afrontem.
Amb un mercat laboral fràgil i precaritzat abans de la pandèmia —clarament minvat després de l’impacte de la mateixa—, i amb un accés a l’habitatge complicat, especialment per als que tenen rendes baixes, es consolida un model de societat on la vulnerabilitat s’estén a un elevat percentatge de la població.
Aquesta realitat és, si és possible, més excepcional i greu als països empobrits, on les fragilitats en els seus sistemes sanitaris, econòmics i socials multipliquen la vulnerabilitat de milions de persones.
És en aquest context on es declara la pandèmia generada per la COVID-19, les conseqüències de la qual, si han tingut un gran impacte per a la societat en conjunt, han estat especialment greus per als que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat.
Impacte a Espanya
Al voltant de 700.000 persones viuen a llars que no poden fer front a les despeses de subministraments del seu habitatge, és a dir, no es poden escalfar adequadament o no poden encendre la llum sempre que ho necessiten. El 16% de les famílies (prop de 77.000) s’han vist obligades a canviar de residència per disminuir-ne les despeses. Per gairebé el 45% de les llars ateses per Càritas afrontar les despeses derivades de l’habitatge suposen una dificultat greu.
En termes absoluts aquesta crisi ha provocat que al voltant de 500.000 persones hagin trucat per primera vegada a les portes de Càritas, o hagin hagut d’anar-hi després de molt de temps sense necessitar-ho.
Famílies
Enfront de la vulnerabilitat de les famílies agreujada o sobrevinguda per la crisi, durant aquest darrer any hem tractat de:
- Assegurar un seguiment a l’acompanyament, incorporant mesures de prevenció i seguretat, i, durant les setmanes de confinament, garantir aquest acompanyament a través de trucades telefòniques, WhatsApp, vídeo trucades o correus electrònics a aquelles famílies amb més dificultats (famílies monoparentals, amuntegament, solitud, violències…).
- Acompanyament a persones soles, malalts i grans.
- Avançar en la dignificació del dret a l’alimentació, fomentant l’ús de targetes solidàries, per anar adaptant millor l’ajuda a les necessitats de les famílies des de la pròpia autonomia i capacitat.
- Suport al propi domicili.
En el cas de les famílies amb menors, el confinament va potenciar la desigualtat tecnològica i va aguditzar la bretxa digital. El 52% de les famílies acompanyades per Càritas estan en una situació de certa apagada tecnològica en no comptar amb connexió il·limitada, dispositiu o competències suficients per manejar-se a internet.
Un dels àmbits en què s’identifica clarament la bretxa digital com a motor de l’exclusió és l’àmbit educatiu, ja que més del 60% de les llars on hi ha, almenys, un menor d’edat que va tenir dificultats per acabar el curs, són llars on no hi ha plena connectivitat.
Persones grans
La solitud no és una realitat nova, però la situació d’aïllament físic a què s’han vist sotmeses moltes persones grans clarament l’endureix. La vulnerabilitat social evidenciada en aquesta crisi també posa de manifest els escassos recursos que hi ha per afavorir les cures als domicilis, cosa que propicia més desprotecció en les persones grans i en les que les cuiden, ja siguin empleades o familiars.
A Càritas, abans de la pandèmia comptàvem ja amb 29 centres residencials, 12 centres de dia, 2 cases llar, 4 pisos tutelats, més de 4 unitats de convivència i/o apartaments acompanyats, cosa que ens ha permès venir atenent durant aquests mesos a més de 2.000 persones grans. A més, comptem amb 30 programes d’acompanyament al domicili, tant a zones urbanes com rurals. El que en conjunt suposa un total de més de 7.000 persones grans acompanyades.
Gràcies a la col·laboració de moltes persones, s’ha pogut incrementar notablement el nombre de persones grans acompanyades, passant de 7.000 abans de la pandèmia a gairebé 11.000 en aquests moments.
Persones sense llar
Abans del començament de la crisi generada pel COVID-19, a Càritas, a través de diferents tipus de projectes (treball de carrer, serveis d’acollida, servei de dutxes, bugaderies, consignes i robers, menjadors socials, centres d’emergència i de onada de fred, centres de dia, tallers formatius, ocupacionals, centres i cases d’acollida, habitatges supervisats…) s’atenia al voltant de 40.000 persones en situació de sense llar.
L’impacte que ha tingut l’aparició del COVID-19 ha estat tremendament costós per a les persones que no tenen una llar on poder refugiar-se, cuidar-se o passar el confinament inicial, una mancança que, si ja augmenta la vulnerabilitat de forma general, s’ha vist agreujada durant la pandèmia en dificultar-se -o impossibilitar-se- l’accés a espais d’higiene i/o aïllament.
Dormir al carrer o romandre en allotjaments temporals o d’emergència ha exposat, a més, un alt risc de transmissió de la COVID-19 a les persones sense llar, una població ja de per si una població d’alt risc mèdic, que en moltes ocasions es veuen desproporcionalment afectats per problemes afegits de salut i/o discapacitat.
Durant el darrer any hem creat 13 nous centres i més de 1.400 noves places per a persones sense llar.
Impacte en els països empobrits
Des de la proximitat i proximitat a les Esglésies locals, Càritas coneix de primera mà l’impacte que la COVID-19 està ocasionant als països més empobrits, on milions de persones que no tenen accés a sanitat, ni a aigua potable, ni a mesures de protecció, ni les vacunes estan veient multiplicades les seves condicions de precarietat davant aquesta emergència.
Vulnerabilitat de persones migrants i refugiades
Volem destacar especialment la realitat de les persones migrants i refugiades, atès que en el context actual la mobilitat humana constitueix un risc per als països que combaten l’epidèmia, com posen de manifest els tancaments de fronteres. A molts llocs s’està aprofitant aquesta crisi per recruir els controls, limitar-ne l’accés i augmentar les violacions de drets humans de les persones en situació de mobilitat humana en nom de la prevenció de la pandèmia.
És urgent denunciar, de manera concreta, la realitat de sobresaturació que es viu als centres d’acollida a la frontera Est d’Europa; les extremes condicions de vida de les persones roynghas als camps de refugiats de Cox Bazaar, a Bangla Desh; la crisi humanitària que viuen els desplaçats interns a la regió del Sahel; la situació de milions de veneçolans als països veïns (Equador, Perú i Brasil, especialment), on l’augment dels brots xenòfobs està agreujant la seva situació de desemparament i atur; o la dramàtica emergència alimentària dels pobles centreamericans, agreujada no només per la crisi econòmica derivada de la pandèmia, sinó també per l’impacte de les ultimes emergències climàtiques després del pas dels huracans Eta i Lota per la regió.
Necessitem el teu suport
Caixabank ES…..
Gràcies per donar-nos suport en aquesta emergència
Hem avançat en aquest camí amb el suport incondicional de moltes persones i institucions que ens han ajudat que ningú no es quedi enrere. Però sabem per dècades d’experiència que seguim afrontant un gran repte.
Continuem necessitant el suport de tota la societat, perquè aquest camí no ha fet més que començar.
