La Llei per fer front el sensellarisme torna al Parlament de Catalunya
La iniciativa esdevé una proposta sense precedents i pionera al conjunt d’Europa
El 26 de febrer la majoria dels grups parlamentaris que formen la cambra catalana (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana, Partit Popular, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra) han registrat la “Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo”, que ha estat impulsada per cinc entitats socials: la Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida; i per Antoni Milian i Massana, catedràtic honorari de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui ha dirigit la proposta del text legal. A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l’àmbit social i de 5 col·legis professionals.
El text legal, que en la seva redacció ha suposat una aliança inèdita del món acadèmic i el món social, inclou la creació de la figura de l’espai residencial digne, que permetrà erradicar la situació de les persones que viuen al carrer incorporant aquest servei com una prestació garantida en la cartera de serveis socials.
La proposició de llei recorda també l’obligació de l’empadronament a tots els municipis – encara que la persona visqui al carrer – cosa que ha de garantir l’accés al sistema públic de serveis socials, a l’assistència sanitària, i fomenta l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital. La proposició posa en relleu la importància d’establir una equitat territorial, que actualment no es dona. El text legal també estableix l’obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya.
El director de la proposta de text legal, Antoni Milian, ha afirmat: ”La proposició de llei, quan s’aprovi, provocarà un canvi de paradigma, perquè per primera vegada un text legal s’ocuparà amb determinació de les persones vulnerables més excloses”, i les entitats socials que han impulsat la llei han recordat que “des d’un punt de vista econòmic és una llei que no requereix una gran despesa, i que tindrà un retorn social molt elevat”, a més de destacar la importància de la seva aprovació “per una qüestió de dignitat i humanitat, de no deixar de banda les persones que es troben més desemparades”.
Amb aquesta llei, Catalunya esdevindria pionera a Europa i suposaria situar el país al capdavant en la protecció de les persones sense llar, a més de dignificar la nostra societat.
