L’empadronament: resolem dubtes

L’empadronament és un dels temes que genera més controvèrsia, sobretot arrel de la negativa d’alguns ajuntaments a registrar algunes persones. En els últims anys aquesta qüestió ha format part de la conversa pública, generant opinions sovint no suficientment informades sobre què és el padró municipal i què diu la llei al respecte.

Però, en realitat, què és el padró municipal? És un registre administratiu que permet que els ajuntaments comptabilitzin les persones que habitualment viuen al seu municipi. El padró també és un instrument que permet planificar polítiques públiques: del número real de persones que viuen en un terme municipal en depèn el finançament derivat del repartiment de fons provinents d’altres administracions o l’obligació de prestar determinats serveis.

Totes les persones que viuen al nostre país tenen el dret i l’obligació jurídica d’empadronar-se en el municipi en el qual resideixen. Alhora, els ajuntaments tenen l’obligació, també jurídica, d’inscriure al padró totes les persones que resideixen al municipi, amb independència de la nacionalitat o la situació legal del sol·licitant, el títol pel qual ocupa un habitatge o la situació legal o física de l’habitatge. La llei fins i tot preveu mecanismes per empadronar persones que no gaudeixen de llar al municipi però hi viuen permanentment.

Cal tenir en compte que estar empadronat és la porta d’accés a un conjunt de drets bàsics i, per tant, la seva vulneració deixa una part de la ciutadania a la intempèrie, no podent obtenir la targeta sanitària o inscriure a la mainada a l’escola de la zona on viuen.

Què no és el padró municipal? Tot i que és un dels arguments més usats pels col·lectius refractaris a la immigració, el padró en cap cas és una eina per perseguir la situació administrativa en què es troben les persones que sol·liciten empadronar-se. Tampoc és un instrument per comprovar les condicions en què viuen els sol·licitants, ni constatar si l’habitatge o lloc on es pernocta és adequat o no.

Per tal de crear un marc d’actuació comú en la gestió del padró i evitar l’exclusió jurídica de veïns i veïnes així com els greuges entre municipis, el Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya ha treballat conjuntament amb el món local (Secretaria de Governs Locals de la Generalitat) un decàleg de mesures concretes que resumim a continuació:

1. Cal resoldre les sol·licituds de padró amb celeritat i sempre abans de tres mesos.

2. Si es denega el padró ha de ser amb una argumentació basada exclusivament en la normativa d’empadronament (que no hagi quedat acreditada la residència en el municipi).

3. Es pot empadronar les persones que visquin de manera irregular en un habitatge (ocupacions).

4. Es pot acceptar l’empadronament en establiments residencials col·lectius (hostals, albergs, residències, etc.), amb autorització escrita o algun altre document que acrediti que s’hi està residint.

5. Acceptar els infrahabitatges (barraques, caravanes, coves, etc.) com a domicilis vàlids.

6. Es pot empadronar en una adreça alternativa, que pot ser el mateix ajuntament o una altra dependència municipal.

7. Els serveis socials municipals han de valorar la situació de les persones en situació de sensellarisme o sense domicili fix, per indicar quina adreça ha de figurar en la inscripció padronal.

8. Si les persones no poden acreditar un títol de propietat o de lloguer (per exemple, casos de relloguer no regularitzat), preval el deure a d’empadronar, fent les comprovacions necessàries per garantir-ho.

9. Cal traslladar a altres administracions, en cas que ho sol·licitin, la informació obtinguda en el padró, respectant la normativa de protecció de dades.

10.   No es pot dispensar un tracte diferenciat en la gestió del padró en funció de l’origen, la nacionalitat o qualsevol altra situació personal.

L’informe L’empadronament a Catalunya: vulneració d’un dret i una obligació, elaborat per ECAS, federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social, constata que més de la meitat de les localitats catalanes, que representen el 40% de la població total del Principat, no empadronen de manera àgil o amb els criteris descrits anteriorment.