Una de cada cinc llars sustentades per dones pateix exclusió social

El nivell d’exclusió social és més gran entre aquelles famílies on la sustentadora principal és una dona. El 21,4% de les llars estan en situació d’exclusió, mentre que, en el cas dels homes, l’exclusió és del 16%. Així ho reflecteix la 6a. Enquesta sobre integració i necessitats socials realitzada l’estiu passat per a l’IX Informe FOESSA, que serà presentat a finals d’aquest any.

Encara que en els darrers anys s’ha registrat una millora més ràpida a les llars encapçalades per dones, la situació encara està lluny de la igualtat. Aquesta bretxa de gènere persistent mou Càritas a visibilitzar i denunciar, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, les múltiples desigualtats que pateixen les dones que acompanya l’entitat.

“La falta d’accés a recursos, la precarietat laboral, la bretxa salarial i la càrrega desproporcionada de les cures (moltes mares soles amb menors a càrrec) són factors que les condemnen a una vida d’inestabilitat. No podem parlar de justícia social sense abordar aquestes desigualtats i sense exigir polítiques que promoguin l´equitat i la inclusió”, assenyala Leticia Escutia, responsable del programa de Dona de Càritas Confederal.

La desigualtat econòmica impacta de manera diferencial a les dones, perpetuant la seva situació de vulnerabilitat. La bretxa salarial de gènere arriba al 19,6%, cosa que equival que les dones cobrin de mitjana 5.212,74 euros menys a l’any que els homes. Això és degut a factors com la càrrega de les cures, la segregació horitzontal en sectors feminitzats amb baixa remuneració i la segregació vertical que limita l’accés a llocs de direcció.

A més, la taxa d’atur femenina (12,54%) continua sent superior a la masculina (10,02%). A això se suma el fet que un gran nombre de dones es vegin abocada a treballar a l’economia submergida. Així, moltes empleades de la llar (la majoria internes), jornaleres, cuidadores i netejadores treballen sense contractes ni protecció social, enfrontant jornades extenses, salaris baixos i acomiadaments arbitraris. La situació encara és més greu per a les dones migrants, moltes d’elles, a més, en situació administrativa irregular.

Càritas reivindica la necessitat d´un compromís ferm amb la igualtat entre dones i homes. En ple segle XXI, la desigualtat de gènere continua sent una de les barreres més grans per al desenvolupament humà i la justícia social. Promoure una societat equitativa, on totes les dones puguin viure amb dignitat i amb drets plens, és una tasca urgent i necessària.